Dins el cicle d’entrevistes als diferents EHL, en aquesta ocasió entrevistem l’EHL dels Països Catalans. Els n0stres veïns amics catalans responen a les qüestions que els hem plantejat
P. Quan neix o com es va crear el vostre EHL i amb quins objectius?
R- Amics i Amigues d’Euskal Herria neix just un mes després de l’acció d’ETA contra la T-4, amb el que suposa néixer en un escenari d’aquest tipus. Naixem a instàncies d’Askapena, amb la idea de socialitzar a nivell internacional el procés de diàleg que en aquests moments es duia a terme entre ETA i el govern espanyol d’una banda, i alhora aglutinar les organitzacions de l’esquerra revolucionària i independentista catalana solidàries amb el procés d’alliberament nacional i social basc.
P. Per què persones dels Països Catalans se solidaritzen amb la lluita d’Euskal Herria?
R- En el nostre cas hi ha diverses raons, però la que més sobresurt, és el reconeixement mutu entre els nostres respectius pobles oprimits pels mateixos estats espanyol i francès. La solidaritat recíproca, amb totes les seves contradiccions i errors, ha estat una constant al llarg del s.XX i inicis del present. Des de la col·laboració entre organitzacions prístines, prèvies i preparatòries de la II República, durant la Guerra Espanyola d’Ocupació del 36 al 39, passant per la col·laboració entre militants de les nostres respectives organitzacions armades a inicis de la “Transacció” Espanyola, fins a la participació activa de militants revolucionaris i independentistes catalans en el si d’ETA.
Al llarg d’aquests anys de suposada “democràcia espanyola” hi ha hagut un constant degoteig de detencions i fins de companys catalans morts per la solidaritat internacionalista en el combat comú contra aquests estats enemics.
A nivell estrictament polític, tant des del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, com des d’altres organitzacions de l’esquerra independentista catalana, com l’MDT a mitjans dels 80, Catalunya Lliure durant diversos anys i la PUA sobretot, com en l’actualitat Endavant i en bona mesura les CUP, han anat convergint en diferents plataformes de solidaritat cap a la lluita del poble basc, fins a l’actualitat que adoptem la forma d’Amics i Amigues d’Euskal Herria. I per descomptat la feina feta, ja sigui pel Comitè de Solidaritat amb en Jon Idigoras, amb en Benjamí Ramos primer i des de Rescat, des de 2001 en defensa dels i les preses polítiques catalanes vinculades al conflicte basc.
P. Quines són les principals activitats que feu al llarg de l’any?
R- Evidentment mentre ha existit l’activitat armada d’ETA, la nostra activitat ha estat condicionada per la repressió cap al MANB* i cap a nosaltres mateixos per exercir la solidaritat activa. Per tant la nostra prioritat al llarg del curs polític ha estat la solidaritat antirepressiva. A part, de les activitats marcades ja en el calendari com la setmana de solidaritat internacional. Tot i això aquest any hem optat per socialitzar la situació dels presos polítics bascos, com a conseqüència urgent del conflicte a resoldre, com a qüestió prioritària.
P. Com EHL quina anàlisi feu de la situació política actual al sud d’Euskal Herria?
R- Doncs, de la mateixa manera que al llarg d’aquests anys, amb il·lusió d’una banda, i moltes contradiccions (com n’hi ha hagut dins del MANB), com creiem que toca al davant de decisions de molt abast com el cessament definitiu de les accions armades d’ETA i el que això comporta, d’obrir expectatives cap a nous sectors populars i el risc d’assimilació del MANB per part de l’enemic. Evidentment, són contradiccions i riscos que la pròpia Esquerra Abertzale ha de donar resposta. Davant d’aquesta situació, mentre existeixin presos polítics i el conflicte segueixi obert, pensem que la solidaritat per la nostra part ha de seguir sent oberta i sincera.
P. D’aquí a poques serà la Setmana de Solidaritat amb Euskal Herria. Què significa aquesta setmana per a vosaltres? Quines són les activitats que teniu previstes per a aquest any?
R- Com hem dit anteriorment, el que urgeix en aquests moments de bloqueig per part dels governs espanyol i francès, és abandonar les polítiques de càstig i escarni cap als militants independentistes i revolucionaris bascos i catalans que mantenen segrestats a les seves presons d’extermini, així com les polítiques de càstig envers els seus familiars. D’aquesta manera, hem decidit centralitzar els actes de la setmana bàsicament en la denúncia de la situació dels presos polítics bascos. I l’impuls a la proposta de Herrira, com a moviment nou en el pla antirepressiu.
P. Si hauríeu de destacar alguna cosa de tots aquests anys de treball què seria? i … amb què us quedaríeu?
R- Ens quedaríem amb l’intercanvi mutu d’experiències de lluita, i amb l’increment del coneixement entre les nostres respectives lluites, que valgui la paradoxa, convivint i patint en els dos mateixos estats que ens oprimeixen, ha estat força llunyà i inconnex.
Destacaríem precisament això. Els processos de lluita, no són fases temporals tancades, que neixen i s’inscriuen en un marc temporal determinat, sinó que van coexistint amb auges, retrocessos, contradiccions, encerts i errors per part dels moviments d’emancipació nacionals, de classe i de gènere, en uns estats determinats inscrits en el si del capitalisme mundial, fins a aconseguir coordinar -nos per vèncer el sistema de dominació opressor.
P. Com es rep la vostra feina per les organitzacions de la vostra ciutat o el vostre país? On veieu que teniu més empatia? Qui mostren més rebuig?
R- Pertanyent al mateix estat on es genera el màxim nivell de lluita de part del poble treballador basc, i per tant suportant la mateixa legislació vigent que ell, no és gens fàcil la solidaritat activa sense passar algunes vegades pels soterranis de la clandestinitat i dels filtres de la marginalitat mediàtica.
Els encerts i errors del MANB, actuant en el territori dels Països Catalans, ha comportat simpaties i antipaties, tant en el si dels sectors més conscients del nostre procés d’alliberament, patriòtics i progressistes, com de la mateixa manera que determinades accions han estat aprofitades per deslegitimar la nostra pròpia lluita per part de la nostra pròpia burgesia i de sectors apèndixs a ella. El treball realitzat per diferents plataformes (Des de Solidaris amb Itoiz, Egin, Egunkaria, eleccions europees, presos, etc) i AiAd’EH, ha significat una nova visió del conflicte, que d’una altra manera hagués estat aixafada pel discurs únic dels mèdia.
P. Si hauríeu d’explicar a algú del vostre país que té la idea típica d’Euskal Herria, com li explicaríeu a aquesta persona que sense amnistia per als i les presoneres polítiques basques és impossible la pau a Euskal Herria?
R- Vivint com vivim en el si de l’Europa capitalista dels mercats, hem de ser molt conscients que l’enemic mai estalviarà mitjans per liquidar a qualsevol moviment dissident, i molt menys insurgent i les mostres de simpatia i solidaritat que pugui generar. Per això mateix són més necessàries que mai fórmules de coordinació entre els diferents moviments de resistència, d’alliberament nacional i de resposta social radical i alternativa al cor del capitalisme opressor i explotador.
Cal deixar clar que tal i com s’està constatant, l’arrel del conflicte era, i és de caràcter polític, i que per solucionar el conflicte, no passa només per eliminar una de les violències, sinó totes. Eliminar totes les violències inclou, per tant, acabar amb els empresonaments derivats d’aquest conflicte, d’aquestes tortures, d’aquests tribunals, d’aquestes arbitrarietats, dispersió, aïllament, etc…
Mentre hi hagi un sol pres del conflicte polític, hi haurà conflicte, i violència. La seva.
No hi haurà pau per a Euskal Herria. Això només s’aconsegueix amb una Amnistia, un reconeixement polític de la llibertat, i la fi de conflicte.
Doncs per part de Boltxe només ens queda agrair les respostes, i sobretot la solidaritat del vostre poble al nostre. Merci!
*MANB: Moviment d’Alliberament Nacional basc
Filed under: 6a Setmana de Solidaritat amb Euskal Herria, Amnistia, Articles, Entrevistes, Internacionalisme
