Amics i amigues d’Euskal Herria, ara també Ítaca

Amics i amigues d’Euskal Herria (AiAEH) va nàixer ja fa uns 10 anys, de la mà d’un grup de catalans i catalanes solidàries i compromeses amb les lluites del moviment popular a Euskal Herria.  Neix, amb una vocació internacionalista d’anada i tornada, neix amb la vocació d’explicar als Països Catalans les lluites del poble basc, i denunciar la repressió política i també militar-policial a la que s’enfronten aquelles persones que prenen el compromís per una Euskal Herria lliure, en una Euskal Herria on la seva gent sigui també lliure de construir un futur de justícia social. Neix també amb vocació d’aprendre del procés d’alliberament nacional i social que a les 7 herrialdes es du a terme, per aplicar-ho si fa falta a casa nostra. I neix també per a explicar a Euskal Herria que un poble germà, lluita al seu costat contra els mateixos enemics, els estats Espanyol i Francès i les estructures de poder a Europa i al Món que malden per dificultar-nos el nostre procés d’alliberament.

Però d’aquest naixement, com ja hem dit, fa ja uns quants anys, han canviat moltes coses a Euskal Herria i com no, també als Països Catalans. D’una banda gran part de la solidaritat que en aquelles dates exercíem anaven molt concretades a denunciar il·legalitzacions, tortures, detencions, tancaments de mitjans de comunicació, operacions policials contra militants polítics en les diferents expressions de lluita que té el conflicte. Avui seguim denunciant judicis, amenaces, dispersió, aïllament, desatenció mèdica als presoners polítics bascos, però també hem de saber acompanyar noves iniciatives que sorgeixen de les classes populars ja sigui per denunciar la repressió o per a construir un futur de llibertat.
D’altra banda, als Països Catalans també han canviat coses, i per a nosaltres una de les més importants és el naixement d’ITACA, organització internacionalista dels Països Catalans. Una oportunitat per a estructurar des de casa nostra un discurs internacionalista integral, no només amb vincles amb els pobles en lluita, sinó també amb un discurs i una pràctica àdhuc amb la conjuntura de cada moment, pel que fa a la lluita de classes. Així serà feina d’ITACA també denunciar aquelles situacions, legislacions, tractats, transnacionals, organismes de l’àmbit internacional que des del nostre punt de vista treballen contra els interessos dels pobles oprimits i les seves classes treballadores.
És per aquest motiu que desprès d’un període d’impàs, hem decidit, integrar Amics i Amigues d’Euskal Herria, a l’estructura d’ITACA. Una decisió que prenem per tal de poder consolidar la doble feina d’anada i tornada que ens vam marcar. Així, millorar la nostra xarxa dins els Països Catalans per a poder explicar a casa nostra allò que passa a Euskal Herria, i d’altra banda compartir els anàlisis i experiències del poble basc, no només amb aquells que ja formàvem part del col·lectiu, sinó amb la resta de militants de l’esquerra independentista que fan una feina internacionalista.

Amics i amigues no es dissol, simplement ens reconstruïm per a seguir creixent com a internacionalistes.

Des d’avui, Amics i amigues d’Euskal Herria i ITACA treballarem perquè en la seva lluita d’alliberament nacional i social, Euskal Herria no camini sola.

Troben mort a la seva cel·la a Arkaitz Bellón

En les darreres hores hem conegut una  molt mala noticia, la mort d’un pres polític basc, Arkaitz Bellón. El jove nat a Elorrio va ser condemnat a 13 anys de presó per la crema d’un autobús, i complia condemna a la presó de Cadis (Andaluzia). Es dona la trsita circumstància que aquest pres havia denunciat reiterades vegades agressions per part de funcionaris de les diverses presons on havia estat dispersat, i que la seva mort es produeix a mes de febrer, quan la condemna acabava al mes de maig. El comunicat oficial ens remet a una mort natural. Però no cal oblidar que per a les autoritats espanyoles és natural que la gent sigui jutjada sense proves, que sigui condemnada amb autoinculpacions extretes sota tortura, és normal tancar diaris, ilegalitzar partits, manifestacions, organismes de defensa dels drets humans, és normal disperssar a milers de quilometres els presos polítics i aillar-los en cel·les de càstig. És aquesta la normalitat en la qual mor la gent dins les presons, i que fa que cap mort dins una presó pugui ser considerada mort natural. Caldrà estar atents i atentes als informes mèdics, per tal d’escatir quina responsabilitat hi ha tingut l’administració en aquest trist succés. Des d’Amics i amigues d’Euskal Herria, només ens queda sumar-nos a les mostres de dol i d’acompanyament a familiars i amigues i seguir denunciant la situació de guerra permanent en la que els estats estan instal·lats quan la societat basca reclama més que mai, un procés de pau, que elimini tota violència, i no només la d’una part. On es posi fi a les mesures d’excepció, tornin els presos a casa i es donin les condicions per a una solució en clau democràtica, on es respecti la voluntat del poble.

Imatge

Arkaitz Bellón agur eta ohore

Podeu trobar més informació a la web d’Etxerat, Naiz , Berria, Borroka garaia da, Ernai, Boltxe.

Als Països Catalans i a Euskal Herria Tantaztantak!

La setmana  començava calenta amb les detencions dels i les advocades del col·lectiu de presos. Aquest potser ha estat l’impuls necessari per a decidir-nos a finalment convocar una mobilització paral·lela a la de Bilbao, per tal de denunciar l’operació policial i recollir a la plaça Sant Jaume de Barcelona aquelles gotes que ho havien pogut desplaçar-se a Euskal Herria. 

Ja amb l’operació policial en marxa vam penjar les fotografies dels diputats de la CUP i dels companys de valència, donant suport a la mobilització de Bilbao, unes fotografies que han corregut per les xarxes i ha multiplicat les mostres de solidaritat, primer amb l’arribada de més fotos col·lectives de Cardedeu i Arbúcies i amb dotzenes d’altaveus que ens feien més gran la convocatòria de Barcelona.

Finalment, amics i amigues d’Euskal Herria, vam poder ser presents a Bilbao i a Barcelona, acompanyant la marxa de 130.000 persones pels drets humans, i denunciant l’operació policial amb més de 200 persones a Barcelona. 

Des d’Amics i amigues d’Euskal Herria agrair a la gent que va secundar la nostra mobilització, i aquells que han fet de gotes fins a Bilbao.

Imatge

 

Oportunitat internacionalista

Avui és un bon dia per a la Solidaritat Internacionalista, pocs dies a l’any tindrem l’oportunitat de mostrar tant fermament les nostres conviccions internacionalistes, de defensors dels pobles en lluita, de les persones en lluita per un present digne i un futur millor. Avui conflueixen a la ciutat de Barcelona tres oportunitats de mostrar al Món que els catalans i les catalanes no lluitem per una frontera més en l’Europa dels Estats, sinó que lluitem pel reconeixement del dret a la dignitat i pels drets de les persones a decidir el seu futur. La

089626e990075f3bf3b869812f2a277e

mobilització contra els CIE´s ens ha de fer recordar l’Europa fortalesa en la que ens han instal·lat els tractats de la vergonya, que criminalitza la pobresa, esclavitza la mà d’obra il·legal, que converteix en no ciutadans milers de veïns dels nostres carrers, i que els pren els drets més elementals. Que els fa invisibles en centres d’internament on el buit legal i les arbitrarietats els condemna a maltractaments i desprotecció. Llocs que ens haurien de fer pensar en els errors i horrors del passat dels camps de concentració, de fa no tants anys, camps de concentració on els nostres avis i avies van romandre esclaus durant anys, a la mercè de la injustícia. Llocs que ens han de fer pensar en la consigna de “Mai més, enlloc, contra ningú” dels supervivents de Mathausen. Demanar el tancament dels CIE´s és una obligació ètica i política de primer ordre per als i les internacionalistes, perquè cap persona pot ser il·legal per raó d’origen, i cal garantir tots els drets polítics i humans d’aquells que fugen del foc per caure a les brases. Els Països Catalans no podem ser part de la presó que l’Europa del Capital ha instal·lat al Sud del continent com a vàlvula reguladora, cap a la dignitat, cap a la Pau, fugint de la fam, la violència, i l’explotació.

Avui també, podrem recordar que fa cinc anys Israel començava l’enèsima operació militar en territori palestí, l’operació “Plom fos” sobre el territori de Gaza, amb un resultat de

Palestina - Nablús

  més de 1400 morts, i vint mil desplaçats. Cal que des dels Països Catalans, tinguem clar que Israel mai serà el nostre model, que en el nostre camí cap a la llibertat nacional, no podem tenir en l’horitzó un estat que n’oprimeix un altre, que reté centenars de presos polítics, que ofega en la misèria a la població, que aixeca murs d’apartheid, que permet situacions de colonialisme, racisme i odi. Els Països Catalans som, una nació mediterrània, i volem també lliures els pobles germans de la mediterrània. Palestina, i la seva lluita per la llibertat son ara més que mai, una necessitat per als i les internacionalistes. Combatre el model de dominació d’Israel sobre la població palestina, és llaurar un futur diferent, no ja per als palestins, sinó per a les relacions internacionals en una zona geoestratègica molt important. Secundar la mobilització de la plataforma aturem la guerra, BDS, i la comunitat Palestina farà creïble que els catalans no lluitem només per un estat, sinó que lluitem per la justícia dels pobles. Finalment, a les 19 hores a plaça Sant Jaume de Barcelona, tenim l’oportunitat de reafirmar la dissolubilitat de la unitat d’Espanya, de mostrar des dels Països Catalans la nostra aportació gota a gota que permetrà dissoldre la unitat d’Espanya com si la terròs de sucre dins un mar d’aigua. Les gotes de solidaritat de la mediterrània han de fer l’onada, i arribar fins a Bilbao.

A Bilbao, on desenes de milers de persones sortiran al carrer, malgrat la criminalització, malgrat prohibicions, malgrat els malgrats i aquells que fins a última hora han dubtat entre posar el seu grà de sorra o les seves porres dins la mobilització. Una crida que només demanada drets humans per als i les preses polítiques basques, la fi de la dispersió, el tracte digne a les persones preses, i per tant, la llibertat d’aquells que tenen malalties greus incurables. Avui, a Bilbao sortiran al carrer aquells que l’any passat demanaven el mateix que enguany i que han vist caure de la seva llista de reclamacions la fi de l’anomenada doctrina Parot, una doctrina que de manera il·legal allargava les condemnes de presos i preses, i que només un tribunal europeu ha fet baixar del burro a aquells que han negat la major durant anys. Avui, sortir al carrer a Bilbao, a Barcelona o a qualsevol punt dels Països Catalans en defensa dels drets humans més elementals per als i les preses polítiques basques, ens ajuda a desfer el terròs de sucre, fer soluble allò indissoluble sobre el paper de la constitució però que no aguanta la prova del cotó i de la mobilització social i popular. Avui ser gota, ser #tantaztanta ens apropa a la nostra llibertat perquè amplia una mica més l’esquerda d’un dels estats que oprimeix el nostre poble i els seus anhels de llibertat.

 BdiJviaCIAAeo-B

Avui més que mai, els i les internacionalistes tenim el deure de mobilitzar-nos, contra els CIE, per Palestina i pels drets humans dels i les preses polítiques basques. No esperem a ser lliures per construir el nostre futur com a poble lliure, des d’ara, construïm el nostre futur.

.

Aitatxi, aita, Asier i jo

Us traduïm la carta publicada a Berria ahir:

http://paperekoa.berria.info/harian/2014-01-09/004/002/aitatxi_aita_asier_eta_laurok.htm

El meu avi (Gaizka Urrotz, d’Orreaga/Roncesvalles) va ser detingut el 1937 i empresonat després que li commutessin dues condemnes a mort. Era membre del batalló Irrintzi de l’Exèrcit Basc. Va fugir dels treballs d’esclau, per convertir-se en el responsable del PNB a Veneçuela, on va morir a l’edat de 41 anys. Està enterrat al cementiri dels bascos, a Caracas.

El meu pare (Jose Ramon Aranguren, d’Iruñea/Pamplona) va ser detingut el 1998 i empresonat en relació amb el procés 18/98, pel qual li van demanar una pena de 49 anys de presó, com a vicepresident del Consell d’Administració del diari Egin. El seu cor no ho va poder resistir i el 2009, quan tenia 70 anys, li va esclatar. Tots els seus companys de sumari són a la presó.

El fill gran del meu pare va ser detingut a l’edat de 26 anys per negar-se a fer la mili a l’Exèrcit espanyol. Va estar empresonat gairebé dos anys pel delicte d’insubmissió.

El meu germà Asier va ser empresonat per primer cop a l’edat de 21 anys. Va passar un any a la presó, també per insubmís. 10 anys més tard, quan tenia 31 anys, el van tornar a detenir. En aquesta ocasió com a militant d’ETA. Va passar 8 anys a la presó.

Mentre escric aquestes paraules estan detenint el meu germà. De nou, sí. Té 40 anys i sembla ser que el motiu de la seva detenció és que fa de mediador entre els presos polítics i els agents socials.

Tots quatre hem compartit el mateix objectiu polític: una Euskal Herria lliure. Un estat navarrès sobirà. Un paraigua petit però sòlid per als bascos i basques. No som cap cas excepcional. Generació rere generació, són milers, les famílies del nostre poble que han patit la persecució de l’imperi. Tot i així, s’entesten a negar l’existència d’un conflicte polític. Volen dividir el mar, però les ones del Cantàbric estan pujant la marea.

La setmana que ve s’estrenarà la pel·lícula Asier ETA biok a les sales de cine. El meu germà us explicarà als cinemes, en detall, tot el que us acabo de resumir i molt més.

I ara, un missatge per al meu germà, tancat en aquests moments en un cau en alguna comissaria:

Asier, germà… l’avi, el pare i jo estem orgullosos de tu. Amb tu. Com el mar Cantàbric.

T’estimo.

Des dels Països Catalans, #tantaztantak!

Des del Països Catalans, nosaltres també volem ser una gota en l’oceà que porti les preses basques a Euskal Herria i ajudi a avançar en la resolució democràtica del conflicte polític.
Incapaç de respondre de manera dialogada a les diferents confrontacions democràtiques que se li plantegen, i a falta d’arguments que justifiquin el seu immobilisime, l’Estat espanyol s’aferra a la via de la repressió, com ha fet històricament.
En aquesta ocasió ha detingut vuit persones tres dies abans de la que s’espera serà una de les mobilitzacions més massives per reclamar la repatriació dels presoners polítics bascos. No és hora d’omplir les presons, sinó els carrers, en defensa de tots els drets per a totes les persones.
Per tot això, des d’Amics i Amigues d’Euskal Herria convoquem a una concentració aquest dissabte a les 19h, a plaça Sant Jaume, per denunciar aquestes detencions, mostrar la nostra solidaritat amb les detingudes i ser nosaltres també gotes de l’oceà que empenyi el procés basc cap a la pau, la democràcia i els drets humans.
concentracio11gener

15 anys de l’assessinat d’Aitor Zabaleta

Aquesta cap de setmana, es juga a Sant Andreu (Barcelonès) un partit de futbol entre el club del barri i l’Atletico de Madrid en competició de Copa. Un fet, de per si poc noticiable per una web com la nostra. Poc noticiable si no fos que, dilluns, dia 9 de desembre es cumpliran 15 anys de l’assassinat d’Aitor Zabaleta, jove seguidor de la Real Societat a mans d’un grup d’ultres del club madrileny, un grup que li va clavar la ganivetada mortal al crit de “muerte a los bascos”. És per això que avui us deixem amb l’alerta per la propera presència d’elements feixistes d’aquest club en els propers dies pels Països Catalans i d’altra banda aportar el nostre gra de sorra a la memòria d’Aitor Zabaleta. Recordant que l’assassí de Zabaleta, només va ser condemnat a 17 anys de presó, que gaudeix de permisos penitenciaris, durant els quals ha seguit delinquint i que la resta de membres del grup que va participar de l’agressió no van ser condemnats per associació il·lícita.

Image

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 5.723 other followers

%d bloggers like this: