Aitatxi, aita, Asier i jo

Us traduïm la carta publicada a Berria ahir:

http://paperekoa.berria.info/harian/2014-01-09/004/002/aitatxi_aita_asier_eta_laurok.htm

El meu avi (Gaizka Urrotz, d’Orreaga/Roncesvalles) va ser detingut el 1937 i empresonat després que li commutessin dues condemnes a mort. Era membre del batalló Irrintzi de l’Exèrcit Basc. Va fugir dels treballs d’esclau, per convertir-se en el responsable del PNB a Veneçuela, on va morir a l’edat de 41 anys. Està enterrat al cementiri dels bascos, a Caracas.

El meu pare (Jose Ramon Aranguren, d’Iruñea/Pamplona) va ser detingut el 1998 i empresonat en relació amb el procés 18/98, pel qual li van demanar una pena de 49 anys de presó, com a vicepresident del Consell d’Administració del diari Egin. El seu cor no ho va poder resistir i el 2009, quan tenia 70 anys, li va esclatar. Tots els seus companys de sumari són a la presó.

El fill gran del meu pare va ser detingut a l’edat de 26 anys per negar-se a fer la mili a l’Exèrcit espanyol. Va estar empresonat gairebé dos anys pel delicte d’insubmissió.

El meu germà Asier va ser empresonat per primer cop a l’edat de 21 anys. Va passar un any a la presó, també per insubmís. 10 anys més tard, quan tenia 31 anys, el van tornar a detenir. En aquesta ocasió com a militant d’ETA. Va passar 8 anys a la presó.

Mentre escric aquestes paraules estan detenint el meu germà. De nou, sí. Té 40 anys i sembla ser que el motiu de la seva detenció és que fa de mediador entre els presos polítics i els agents socials.

Tots quatre hem compartit el mateix objectiu polític: una Euskal Herria lliure. Un estat navarrès sobirà. Un paraigua petit però sòlid per als bascos i basques. No som cap cas excepcional. Generació rere generació, són milers, les famílies del nostre poble que han patit la persecució de l’imperi. Tot i així, s’entesten a negar l’existència d’un conflicte polític. Volen dividir el mar, però les ones del Cantàbric estan pujant la marea.

La setmana que ve s’estrenarà la pel·lícula Asier ETA biok a les sales de cine. El meu germà us explicarà als cinemes, en detall, tot el que us acabo de resumir i molt més.

I ara, un missatge per al meu germà, tancat en aquests moments en un cau en alguna comissaria:

Asier, germà… l’avi, el pare i jo estem orgullosos de tu. Amb tu. Com el mar Cantàbric.

T’estimo.

Anuncis
%d bloggers like this: