Els Països Catalans amb Udalbitza a Iruña

El passat dissabte 1 d’octubre, allà on la va veure néixer, Udalbiltza va fer un acte de record, d’agraïment i sobretot de relleu. El cinema Carlos III d’Iruña, va tornar a ser escenari del rellançament de la institució nacional basca Udalbiltza, l’única entitat institucional que reconeix la territorialitat nacional basca i que prescindeix dels marcs imposats pels estats espanyol i francès i que neix de la força municipal, dels pobles, del poble. Agrupant regidores i alcaldes de tots els territoris i que ja el 18 de setembre de 1999 es va comprometre en, l’afirmació nacional basca, ajudar a l’estructuració nacional, impulsar la construcció nacional, iniciar accions concretes sectorials (llengua, cultura, esport, medi ambient, ordenació territorial, desenvolupament econòmic, benestar social…), i projectar internacionalment Euskal Herria.

Un compromís, però que va topar amb la bogeria repressiva de l’estat espanyol, que el 29 d’abril de 2003 inicia l’enèsim intent de fer creïble el “todo és ETA” del Partido Popular. Detencions, registres, seus precintades, comptes bloquejades. Garzón tornava a fer una de les seves aparicions mediàtiques que ara, ha de seguir per televisió.

Ara, més de 10 anys després i un judici llarguíssim, amb resultat d’absolució. Udalbiltza ha retornat als orígens, i en un acte solemne, ha recordat els personatges clau d’aquest organisme. Així rebia una salutació enregistrada des de casa seva, d’un dels seus impulsors, el llavors alcalde de Bergara, ara presoner a casa seva, Jose Luis Elkoro. Després, Udalbiltza va donar la veu a col·lectius que durant el procés de formació de la institució hi van col·laborar, entre elles la catalana CIEMEN, que per veu d’un dels seus membres Enric Fontanals, va reafirmar el compromís de la entitat catalana en la defensa dels drets nacionals, i a mantenir els vincles en el futur. Seguidament, es va agrair especialment l’esforç dels grups de suport als encausats creats fora d’Euskal Herria, tant el dels Països Catalans, com el de Madrid. En nom dels Països Catalans, l’advocat August Gil Matamala, va recordar com ell va entrar en contacte amb el procés, dins unes jornades sobre el dret a l’autodeterminació que es van fer a Donostia, i que el van fer interessar pel sumari. Un sumari, que de totes, totes era un impossible jurídic, alhora però, va recordar que els impossibles jurídics esdevenen condemnes massa sovint a l’estat espanyol i que calia treballar també des dels Països Catalans contra aquell intent de negació de drets polítics col·lectius. Durant el parlament la resta de la delegació catalana, formada per membres de la Candidatura d’Unitat Popular, del CIEMEN, Amics i amigues d’Euskal Herria, recolzaven la presència catalana de la intervenció, amb una estelada inclosa.

Per cloure els parlaments, van pujar a l’escenari, els encausats –amb les fotografies dels dos companys que resten empresonats per altres sumaris-, per agrair la solidaritat i amb paraules del seu portaveu, ex-alcalde d’Ondarroa i president d’Udalbiltza, Loren Arkotxa, fent una crida als nous alcaldes i regidors a agafar el relleu i impulsar de nou la institució nacional basca de base municipal.