Aquest dies ha arribat fins als Països Catalans la muralla popular de Donostia. Després de l’ordre de detenir als joves processats de Donostia, Euskal Herria ha demostrat que no acceptarà un judici polític més, que no els deixaran que segrestin a les seves joves tant fàcilment.
Encara que els judicis polítics sempre són inacceptables, en aquests moments que viu Euskal Herria és més inadmissible que els estats opressors segueixin amb els camins de la repressió que supera totes les fronteres de la democràcia, drets civils i la justícia. Mentre que el Moviment d’Alliberament Nacional Basc ha posat tots els esforços per obrir camins de resolució al conflicte, només es reben obstacles i injustícies per part dels Estats opressors, i els seus representants polítics.
Però més enllà dels obstacles, més enllà de les actituds immobilistes del PPPSOE i l’actitud de col·laboracionista del PNB amb aquests, Euskal Herria ha ensenyat què vol dir el Poder Popular. Ha sigut increïble la Muralla Popular que han construït aquests dies a Donostia, exemple de la dignitat, lluita, llibertat i solidaritat. Els borregos del PNB tindran escuts i porres, però la millor arma que té Euskal Herria és la solidaritat, la solidaritat i la lluita que no es poden aturar.
Després de l’anunci de l’avançament de les eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya hem vist com Artur Mas, president de la Generalitat, en una mediatitzada posada en escena, ha presentat un suposat full de ruta cap a la independència del Principat. 30 anys de gestió regionalista, continus pactes a nivell estatal amb el partit del govern de torn a la Moncloa, el pacte fiscal com a bandera i la defensa de “polítiques espanyolistes” (tal com expressava el seu històric ex-president Jordi Pujol en una recent xerrada juntament amb un ex-secretari general de l’OTAN), han estat els eixos centrals de l’acció polític de Convergència i Unió.
Però avui veiem com després d’una històrica manifestació a Barcelona, CiU diu haver canviat els seus anhels d’encaix a Espanya per un suposat rupturisme. Canvi aquest, promulgat i aplaudit pel totum revolutum representat a l’Assemblea Nacional Catalana.
Després d’una legislatura marcada per una retallada sistemàtica i brutal dels serveis socials, mitjançant una estratègia compartida amb el govern central i afavorida per la burgesia catalana, ara observem com CiU diu fer seva una reivindicació expressada popularment. És a dir, allò radicalment oposat a l’actitud repressiva que manté envers aquest mateix poble en les centenars de manifestacions, tancaments, protestes o vagues contra les retallades.
Una delegació d’Askapena va estar recentment als Països Catalans, podent participar a la Diada de Barcelona i prendre el pols al moment polític. Ens agradaria aclarir determinats conceptes que s’amaguen darrere aquest joc polític tenint en compte a més, la gran repercussió mediàtica que a Euskal Herria està tenint per raons més que òbvies. Una repercussió que en molts dels seus casos, al nostre entendre, no ha reflectit aquest procés complet. Llegeix més »
La llei electoral espanyola ho exigeix, però ningú ho compleix. Els mitjans de comunicació segueixen servint de portaveus a banquers, els marginats del sistema no tenen el seu dia d’excepció, el vídeo no entra en els calabossos policials mentre els endarreriments en el pagament de les hipoteques llancen els interessos fins l’impagament. Les consonants s’ageganten únicament en les ciutats del neó.
Ni tan sols al nostre país hem d’emplenar l’expedient. Entre Kanpezu i Zuñiga penes hi ha diferències de colors, ni entre l’euskara Betelu i el de Lizartza, com no n’hi va haver entre el de Ereñozu i el de Arano. Però els uns han «reflexionar» sobre la intenció del seu vot de diumenge i els altres esperar la caiguda de l’imperi ordit per Barcina.
Les ribes del Bidasoa estenen l’esquizofrènia, fraccionant en Endarlatsa als habitants del nostre país entre reflexius, aspirants i degradats. O el que és el mateix, bascos, navarresos i bascofrancesos. Altres cabals ens divideixen entre els de Sestao, els de Peralta i aquells de Atharratze. I, no obstant això, tot just ens separen entre els seus fites unes llegües, aquesta distància que una persona pot caminar en una hora.
Nota, aquest breu text va ser escrit per a una revista basca, de manera que portava el títol de Poder Popular sota l’imperialisme francoespanyol?, Però en penjar-lo ara a la xarxa s’ha decidit generalitzar al conjunt del sistema explotador perquè es comprengués millor el contingut.
Una de les grans deficiències de la majoria immensa de les esquerres occidentals és que ha trencat la fusió quotidiana entre, d’una banda, la crítica teòrica, política, cultural, ètica, etc, del capitalisme, i d’altra banda, la lluita pràctica per la creació d’altres formes alternatives de vida, d’autoorganització popular i obrera, d’experimentació d’un altre model social oposat al dominant. Tal fusió ha estat una constant que podem rastrejar des de les lluites camperoles i urbanes en l’edat mitjana, quan les masses explotades intentaven materialitzar utopies igualitaristes i mil·lenaristes “així a la terra com al cel”, fins ara mateix en moltes parts del món on els pobles treballadors han de resistir la devastadora crisi autoorganizant-se per satisfer les seves necessitats aixafades pel capital.
El líder de l’esquerra abertzale planteja un canvi d’estratègia per abandonar la via nordirlandesa i acostar-se al que planteja el sobiranisme català
Aquest dissabte va fer tres anys exactes que Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) va ser empresonat per pertànyer a Batasuna, una organització que el sistema polític i judicial espanyol va començar a considerar que pertanyia a una mena d’ETA global a finals dels anys noranta. A hores d’ara, Otegi està reclòs al centre penitenciari de Logronyo. És des d’allà que respon, en exclusiva, a les preguntes de Nació Digital.
- Un filòsof basc que vostè deu conèixer, Xabier Zubiri, escrivia que “la intel·ligència no veu la realitat impassiblement, sinó impressivament”. En aquest sentit, el procés de pau sembla avançar, però la imatge d’Arnaldo Otegi empresonat genera una impressió molt determinant…
- Zubiri parlava d’”intel·ligència que sent”… I la impressió que cita reflecteix amb claredat evident que els enemics de la pau tracten de sabotejar o fins i tot col·lapsar el nou temps que l’esquerra abertzale ha obert a Euskal Herria. Els enemics de la pau, que són molts i molt poderosos (i que estan instal·lats en els llocs clau tant de la jerarquia policial o militar com en els consells d’administració de grans empreses, entitats financeres i mitjans de comunicació) estaven còmodes en un escenari de confrontació armada de baixa intensitat del qual n’extreien grans beneficis tant polítics com econòmics. El nostre delicte -el meu i el dels meus companys empresonats- és haver estat els responsables de la desaparició d’aquest escenari i la seva substitució per un escenari exclusivament pacífic i democràtic. I per això ens van empresonar i se’ns manté a la presó.
En el 25 aniversari d’Askapena, que «juga un paper decisiu en la lluita per Euskal Herria», els autors analitzen les il•lusions postmodernes del cosmopolitisme i les contraposen a l’internacionalisme, el «més natural i propi» d’un projecte alliberador, la fusió del dret d’autodeterminació i el principi de solidaritat internacional.
Una de les il•lusions postmodernes més perilloses ha estat la de creure que, després de la derrota de la Unió Soviètica en la Guerra Freda i a favor de l’anomenada globalització, era possible per fi la construcció de -segons la famosa proposta de Kant- «una història universal en clau cosmopolita ». L’erosió irresistible dels estats com a vehicles de l’acumulació i la gestió econòmica, al costat de la interdependència antropològica derivada de l’ús de les noves tecnologies de la informació, ens hauria convertit a tots en «ciutadans del món», en lleugers “consumidors cosmopolites» per sobre de les identitats culturals i les fronteres nacionals. Ni més ni menys cert.
Ahir va ser un dia molt gran per als que volem la independència. Mostra d’això va ser que vam omplir totes les grades del Bizkaia Arena del BEC. El d’ahir va ser l’exemple del tsunami que s’ha creat a Euskal Herria a partir de la base d’Euskal Herria Bildu, trobar-se i unir-se entre diferents pel nostre poble.
L’acte inBECendentzia va estar ple de sensacions des del principi i com sabíem que això seria així, vam tenir l’ajuda de tres amics per fer la crònica de l’acte. Ajudats dels tuits de Twitter i de l’ambient del BEC, van fer les següents narracions aquests tres blogers: @probatxoa, @Zerdionk i @iPtx.
Per començar l’acte, l’Orquestra Et Incarnatus va començar amb la melodia de l’himne de Nafarroa, i amb ella van aparèixer 100 dantzaris per totes les zones. Després, alguns d’ells es van acostar al cercle verd que hi havia al centre i van ballar el “Agintariena”
Segons van ser els dantzaris, es va projectar un vídeo que reflecteix el valor d’Euskal Herria Bildu, la unió de forces.
A continuació, la presentadora salutació a tots els que omplien el BEC i li va donar la paraula a Amets Arzallus. Aquesta vegada, no va cantar cap bertso, però al costat de l’ajuda d’un piano, va dir frases plenes de sentiments com la següent: “El meu poble no és la terra, és la gent”.
Aquesta vegada, el cantautor Petti acompanyar l’orquestra en cantar Izarren hautsa. El cant va ser ajudat pel públic. Seguidament, ubicats en el cercle verd central, els bertsolaris juliol Soto i Oihana Bartra van cantar uns bertsos sobre la independència i la sobirania.
Després d’escoltar els bertsos, vam veure un altre vídeo, en aquest cas vam veure que davant les dures situacions generades per la crisi, la societat ha respost i també es va veure clarament que davant aquestes situacions la societat basca té una solució. A aquest missatge que Euskal Herria necessita la sobirania econòmica li ajudo les paraules de Periko Solabarria i Sabino Quadra, recordant el discurs donat al Congrés: “no passaran”.
La gent estava amb ganes i de seguida van donar relleu les emocions als aplaudiments, quan la presentadora va ajudar a Antonio Álvarez Solís a pujar a l’escenari. Amb el missatge que va enviar aquest gran home, els ulls de la gent es van omplir de brillantor i llàgrimes. Amb humor i un profund discurs, va aconseguir posar de peu a tot a qui va arribar ahir al BEC, amb frases com: “Quan vosaltres defenseu la independència defenseu la meva independència, quan vosaltres defenseu la llibertat defenseu la meva llibertat, quan vosaltres defenseu la justícia, defenseu la meva justícia. Sou un gran laboratori a Europa i al Món, no ho oblideu! “
No, frases com aquestes no es poden oblidar. Tampoc oblidem als i les exiliades i empresonades. Per això, juntament amb la cançó “Zapalduen olerkia”, una nena i un nen van pujar a l’escenari amb un llum d’oli entre les mans.
I com no els oblidarem, un altre moment àlgid de l’acte va ser portar-los a l’acte mateix. Així, des de la presó de Logronyo es va escoltar el missatge d’Arnaldo Otegi. Otegi, va voler donar la seva força des de la presó: “Somrigueu, perquè lluitarem. Somrigueu, perquè guanyarem!”
Tot BEC estava en peu, emocionat, engrandit. Així com no oblidem als i les companyes de les presons, tampoc oblidem la solidaritat internacional i les seves lluites. Exemple d’això, dels 130 castells que van venir des Vilafranca de Catalunya. Van entrar al recinte amb força cridant les seves reivindicacions. El treball dels castells, també va ser el reflex d’Euskal Herria Bildu, reflex de confiança i treball col·lectiu. Subjectant entre ells, es van anar cap amunt unint les seves forces fins arribar fins al cim del BEC. Per construir el Castell, també van tenir ajuda de persones del públic, així demostrant de nou la solidaritat entre els nostres pobles.
El BEC estava en peu, estava a dalt i el missatge d’Independència, no cessava.
Posteriorment i per anar acabant amb l’acte, els i les 75 candidates d’Euskal Herria Bildu van pujar a l’escenari i els aplaudiments del BEC van donar la paraula a Laura Mintegi, la nostra candidata a lehendakari.
La gent va sortir plena de forces i amb ganes de votar a Euskal Herria Bildu el dia 21.
